divendres, 3 d’octubre de 2014

RETROBAR-NOS... aquarel·la


Tot seguint  a Isabel.-  Lluirà de nit l’espurna

Lluirà de nit l’espurna
on he de trobar el meu ideari.
Romandré despert, alè dolç,
esparpillant les foteses
i del pensament, frase nouvinguda,
esclatarà l’anhel emmelat
de retornar-te a veure.
Fluirà el consens, i, quiet,
el magí recorrerà la platja
on els grans de sorra besaren
nostra pell invocant el sol.
Haurà set sols un somni
aquest pretès retrobar-nos?

anton.-3-10-12

6 comentaris:

  1. Qui sap si el somni és ja un retrobament?
    O el retrobament encara que sigui un somni, es podrà fer realitat?
    El misteri de la vida que no se'ns vol mostrar fins al final.

    ResponElimina
  2. un poema que traspua sentiments,
    vivències,
    desitjos...,
    el faig meu !!!

    ResponElimina
  3. Un poema a l'amor de tota una vida? Com deien els Queen: "Love of my life"

    ResponElimina
  4. Retrobar-se sempre és un consol, encara que sigui en somnis...

    ResponElimina
  5. L'ideari es pot trobar a cada pas, sols cal fixar-s'hi.

    ResponElimina
  6. No sé si només serà un somni, Anton, però de moment també ha estat un bell poema!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons