divendres, 3 d’octubre de 2014

Resurgir

seguint a Montse...




Una branca trencada
cau del tronc del seu arbre.
Una arrel esqueixada
fora de la gran planta.
Sorgeix brot nou,
esperança,
tija nova…
planta a la tardor reseca
desperta a la primavera
donarà flor, 
nou aroma, 
nou color...

7 comentaris:

  1. Aquest esqueix d'esperança brotarà lliure.
    Amunt el vers.

    ResponElimina
  2. Nova esperança, en vers i en actituds, ressorgirem!

    ResponElimina
  3. No es trenca la continuïtat, ... l'esqueix segueix el cicle ... La vida viu. Anton.

    ResponElimina
  4. que les arrels ens facin rebrotar !!!

    ResponElimina
  5. Un poema molt descriptiu del cicle de la vida...I la foto també el representa molt bé, l'arrel-noia despertarà en forma de brots verds!

    ResponElimina
  6. Nova energia per a l'esclat d'una primavera esplèndida, això és la tardor...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons