diumenge, 26 d’octubre de 2014

Mots i silencis




Mots i silencis
trenen el vers,
són llum de moments 
són ombres al vent.

Són cara i revers
d'una fulla madura,
són fil i ganxet
de fina estructura.

Teixit de llibre,
vernís antioblit,
captaires dels ritmes
sons d'argument seguit.

Mots i silencis,
somnis caçats al vol,
matèria de poema
impulsada pel cor...


6 comentaris:

  1. Molt bonic. Ve de gust tornar a llegir-lo.

    ResponElimina
  2. escoltant el degoteig del poema m'entra una suau brisa que m'acarona. gràcies per l'instant. Anton.

    ResponElimina
  3. La lletra és molt maca i la música encara més... Un poema per recitar en veu alta. No us en estigueu...

    ResponElimina
  4. Amb molts petits silencis, podem fer un gran mantell per aixoplugar-nos d' estridències inútils...Petits com aquestes rodones de frivolité, tan boniques...

    ResponElimina
  5. Mots i silencis... Qui sap quin dels dos fa sentir la seva veu més alta...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. paraules en abraçada silent.
    una bellísima cadència.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons