dissabte, 18 d’octubre de 2014

miratges al tercer món

seguint montse galionar  amb "conviccions fermes"




arrugues a la pell
colrada
per un sol estremidor
marcant la vida en cada una d'elles.
vida de treball, de parir, de ser trepitjada i menystinguda
ulls parlant
de milers d’hores viscudes,
d’alegries i penes,
de cicatrius a l’ànima.
visió d’un desèrtic infinit
on les conviccions més fermes
es perden en miratges inabastables...

i un mantell blau
que ens parla d’una terra...

4 comentaris:

  1. Versos colpidors, en homenatge a la dignitat i a la feminitat més extrema.

    Felicitats.

    ResponElimina
  2. El teu poema com un mantell blau... O bé el seu mantell blau, com un poema.
    M'enduc les cicatrius a l'ànima.

    ResponElimina
  3. Solcs a la pell i a la terra, i el blau sempre present, en el cel, sobre el cos... Un bon poema que invita a la reflexió.

    ResponElimina
  4. Els solcs de la pell, les arrugues de la terra.
    Han marcat el caràcter d'aquesta dona.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons