dimecres, 15 d’octubre del 2014

M'enduc el llast

M'enduc el llast del desànim...
L'abandono ben lluny.
I tornarem,
a enlairar projectes.
Apujarem la flama
que ens ajuda a volar.

Només mirant ben lluny,
horitzó enllà,
podrem saltar els obstacles.

11 comentaris:

  1. Tens raó...Només així.
    A foragitar desànims, doncs!

    ResponElimina
  2. Carme, d'obstacles no en falten, i més que en tindrem.
    Farem el que recomanes: mirar ben lluny per saltar-los.

    ResponElimina
  3. Carme, segueixo amb el teu "mirant ben lluny"

    ResponElimina
  4. Preciós, optimista, esperançador, valent

    ResponElimina
  5. Una font d'ànims per agafar empenta i continuar endavant, el teu poema, Carme. Ni que sigui en somnis, lliures com un vol d'ocells, sempre!

    ResponElimina
  6. mira lluny per volar, però tambè mira a prop per caure dempeus, i poder aixecar el vol un altre cop !!

    ResponElimina
  7. Sinó podem eliminar els obstacles, ens els saltarem fent unes bones volades, i aterrarem sobre el camp verd de l'esperança...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons