dijous, 9 d’octubre de 2014

LA NOSTRA HORA....aquarel·la


Seguint a la Montse

Sota l’ombra de l’amenaça
camino escanyolit amb el pes inútil.
El andar és feixuc i el NO amoïnós
em persegueix amb urpa cruel.
La margarida oferta no té canvi:
perdura en el SI potent d’ànima
i voldria ser-ne resolutiu,
també el sorrut NO viatja com llei eterna.
La baralla arriba àlgida prop del cim
on l’escaló espera el peu nostre
i quan el paisatge nou el tinguem a mirar d’ull,
l’horitzó caurà com teló que tanca,
com ganivet que degolla el passat cru.
Falta, avui, ser constant i valent
en l’escaló...9
El NO –VE – EMBRA serà ple de PERSONES.

ANTON.-T.E.- 9-10-14


5 comentaris:

  1. La margarida deixa despullar-se, forma part del seu encant.

    ResponElimina
  2. Aquesta margarida... No ens pot fallar...

    ResponElimina
  3. tots necessitem un SI potent i fer que ens esperoni !!

    ResponElimina
  4. El nostre desig és de pau, malgrat els que no la volen.

    Aconseguirem el tot, pacíficament.

    ResponElimina
  5. Anton, tu sempre dos regals al preu d'un: preciosa l'aquarel·la, magnífic el poema!
    Una abraçada!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons