dilluns, 13 d’octubre del 2014

JA NO SOC EL RUC D'ALTRES... dibuix llapis.


Dibuix a llapis d'un Enjub. Construcció de pedra seca
 i cavitat de recepció de pedra. Lloc on antigament
 es recollia aigua de ploure des d' una llisera. 

Seguint BABA.- En els pous que la vida t’ofereixi...

En els pous que la vida t’ofereixi
treballa, reposa, beu aigua.
En la meva sènia  soc el ruc.
tapat d’ulls, potes constants, metòdiques
que fan el tranc, tragí del seu deure.
Em junyiren a tort i a dret, ben fermat.
Porto el cabestre dels avis
aquells que també volien salvar-ho tot
i ser ells, superant  l’adversitat, prohoms lliures.
Damunt meva femta de propis errors
xafo el terra ínclit que al parir-me
em donaren com a joia a eternitzar.
Quanta fal·lera de tants per arribar al cim !!
I, avui, SI... m’he tret el cabestre suat
he desjunyit collar, tafarra, rabastet
forcat i demés implements
i m’he dit: - Què pugi sola l’aigua ...
Que la pugi qui vulgui el seu profit...
No segueixo en aquest pou. No... !!!
Ja no soc el ruc d’altres.
Em proclamo ser JO...!!!

Anton.- 13-10-14

11 comentaris:

  1. Respostes
    1. I tant, Xavier, o si no al pot... al pou i fent de catúfols pujant aigua pels altres...que reguin la seva corrupció... Anton.

      Elimina
  2. Ens desfarem de cadenes, cabestre, collar i repeteixo aquests mots desconeguts per a mi: tafarra, rabastet, forcat...

    Serem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son del ensellament dels animals... dels quinze fins al vint i nou me'n vaig atipar... Dic en broma que llaurant vaig fer la volta la mon...quins temps aquells, a peu uns 15 km. diaris dient xo, arri, ousque, lla... parar, caminar. esquerra, dreta per la bestiola... Era una altra vida, tant diferent... Ara et faria una novel·la... Prou, que tot cansa. Anton.

      Elimina
  3. Quanta riquesa de sentiment i emoció i de vocabulari i d'excel.lència de versos

    ResponElimina
  4. És sempre un plaer llegir els teus versos, admirar els teus dibuixos. També amb el llapis ets un artista, Anton. Gran poema i gran decisió: deixar de ser el ruc dels altres. Sí senyor!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  5. Dels pous que la vida t'ofereixi
    puja l'aigua que puguis fins al terra,
    serva-la en càntirs de terrissa negra
    si en tens, o en res que et serveixi
    per travessar el llarg desert
    que tan sovint és la vida.
    No siguis ruc,
    que no hi ha aljub
    a cada cantonada
    i a Mèxic dura molt la secada.

    ResponElimina
  6. fora jous !!!
    un bellíssim i gran poema!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  7. Els rucs a vegades són molt tossuts i van a la seva.

    ResponElimina
  8. Tampoc vull ser el ruc de ningú i rebre bastonades...Vull ser un ocell i volar amunt...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons