dijous, 9 d’octubre de 2014

Fent via

Et segueixo pel camí d'un cim desconegut, Carme.




Camí d'un cim desconegut,
amb les soles ja mig gastades,
anem dia a dia fent via.

Seguim els mapes que duem a les butxaques,
ens guien les aromes que ens envolten
i sentim al cor els dubtes veient les cruïlles.

Portem una motxilla plena de mots,
ens empeny una brisa farcida d'emocions
i no tenim més fites que la poesia, i tanta vida...

6 comentaris:

  1. Els camins es facin sols o acompanyats, siguin facils o feixucs, sempre tenen l'esperança de que ens portin a un lloc millor, amb paraules i desitgos seguirem endavant.

    ResponElimina
  2. Les teves fites, m'agraden molt: seguim caminant cap a la poesia i descobrint tanta vida!!!

    ResponElimina
  3. Dia rere dia seguim
    endavant fent via
    acompanyats de poesia.

    ResponElimina
  4. En el camí deixem els mots... arbres i ocells escolten i ens acompanyen... melodia inacabable.... sempre queda un nou vers per entaforar... Anton.
    ..

    ResponElimina
  5. Fem via: sense perdre el carril traçat.

    ResponElimina
  6. També comparteixo les teves fites, Isabel, i expressades amb els teus mots m'agraden molt!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons