dilluns, 27 d’octubre de 2014

Entre dues llums

Tot seguint l'Anton i la Carme...





La lluna i Orió
ens miraven complaguts,
car la nit, solemne, refilava
el somni entre dues llums...

Erudita, la foscor
examinava tots els sons,
les veus per dir els nostres mots
i la transparència de cada idea.

Fins que, puntual, 
la primera llum del sol
entonava el ritme del dia
carregant l'aire de realitat,
d'acolorit volum les siluetes
i tot el voltant d'altres humans
que amb besos d'ales blanques
viatgen al meu costat.

4 comentaris:

  1. En dins de l'univers de les llum s'havien dit a l'encontre que s'estimarien, farien ribell de misteris on l'aigua es fa mirall ... Allí puntuals es reflexaríen matrimoni de llum.. Anton.

    ResponElimina
  2. Entre dues llums ... Els somnis són més bonics, encara.

    ResponElimina
  3. La primera llum del sol, fa que el dia comenci a caminar...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons