dimecres, 1 d’octubre de 2014

Punta fina

Em mullo als rius de paraules d'aquest "Trencadís de versos", fantàstic inici de Montse Galionar





Rius de paraules
cap al mar del llegir,
núvols de la nit
sota els vents d'estels.

I els siderals universos
que ens plouen versos,
gotes de llum
aquí, als camins i rius,
com feixos d'una collita
que és essència de vida,
llapis de poesia
amb punta fina exclusiva
lliscant al mapa personal.

8 comentaris:

  1. que bonic !!
    una enllaçada fantàstica !!

    ResponElimina
  2. Poesia lliscant, per rius i camins... Un poema que acompanya el caminar.

    ResponElimina
  3. Una punta fina que fendeix el sentit mentre llegim les paraules.

    ResponElimina
  4. caurà el plugim com lletres separades que s'uneixen i en formen mots que poden enunciar tants pensaments... Que plogui dins nostre la paraula fèrtil feta de lletres nobles... Anton.

    ResponElimina
  5. Cada mot sembla està fet per acompanyar el que el segueix i qui el llegeix passajar-s'hi.

    ResponElimina
  6. Feliç de caminar amb les mans enllaçades en aquest inici, Isabel! Que els versos no parin mai de ploure!

    ResponElimina
  7. Pluja de versos enllaçats com feixos d'una collita.
    Endavant!!!

    ResponElimina
  8. Octubre, una pluja de poemes que ens amaren l'ànima...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons