dimecres, 1 d’octubre del 2014

Contra tots els oblits

(Segueixo a partir del darrer vers de "baba - 44")

Sentiments i sensacions que crèiem sepultats
sota tres-cents anys de pluges.
Contra tots els oblits:
els paraigües clamen.

I cada gota és un crit.

8 comentaris:

  1. I el crit ferm d'un poble ningú el pot silenciar

    ResponElimina
  2. Vius, ben vius els sentiments! Ni la pluja no els aigualirà.

    ResponElimina
  3. Els paraigües oberts per parar els llamps, trons i rufagades... potent missatge. anton.

    ResponElimina
  4. les profondes arrels dels sentiments, udolant des fa 3 segles !!!

    ResponElimina
  5. Com m'agraden l'olor de l'aigua quan cau sobre els paraigües i es transforma en un clam!

    ResponElimina
  6. Molt bell. Un poema que també és "un cant a crits".

    ResponElimina
  7. I cada crit amaga un sentiment de llibertat...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons