divendres, 10 d’octubre de 2014

A MIG CLOURE

aquest alleujament,
poleix el sèver d’antigues cicatrius

blasme de la pell antiga
que no es revifa amb el bes

l'ambre imita l'ombra
en el moment fixat

i la parpella closa
que engresca el pecat 

a mig cloure's

i el llavi meridional
humiteja el nord.

Vine. Fereix-me.
Fera, salobre. 

(seguint baba_44)

6 comentaris:

  1. Deixant les feres a part, que em fan una mica de por... el poema m'agrada molt... el llavi meridional, m'encanta i el pecat, també!!! ;)

    ResponElimina
  2. Brillant, Cantireta, com sempre... En poesia eròtica no hi ha qui et guanyi!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. clou mirar... no pensis... la cabellera et besa galtes... i el bosc ressuscita de l'encant del gnom... anton.
    ..

    ResponElimina
  4. deixat revifar per el bes... i per la bestia

    ResponElimina
  5. S'apaga la llum del nord quan fa llum el far del sud.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons