dilluns, 6 d’octubre de 2014

Per si cal apagar-lo


























A la vora de la mar,
per si cal apagar-lo,
encenc de nou el meu foc.
No cal pas deixar que cremin
tots els somnis que ja van cremar,
ni els desitjos compartits
Ni deixar que un hivern perpetu
ens glaci els mots i els llavis.
Vora el mar, damunt la sorra,
encenc de nou el meu foc.
Foguera menuda,
de branquillons,
de llenya mig cremada.
De restes de naufragis.
De mans buides.
I de cors anhelants.
Ran d'onades, per si cal apagar-lo,
Un cop de mar serà suficient.


19 comentaris:

  1. NO als hiverns perpetus. Poema de renovació i esperança. Les fogueres menudes no són tan especaculars, però precisament per això són més personals, més nostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més controlades... que no se'ns escapin de les mans...

      Elimina
  2. ran de mar... sentint el bes de les onades.
    ran de mar... quantes coses se senten ran de mar, quan el jo intern, aflora !!
    et segueixo en el hivern perpetu...

    ResponElimina
  3. potser a la vora de la mar el foc s'apague millor però és convenient mantenir un espurna per si necessitem revifar i no quedar glaçats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre l'espurna a punt, o el caliu amagat i conservat...

      Elimina
  4. Preciós.
    Cada vers és preciós, ple d'emoció, de confessió, d'implicació, d'esperança,
    Tornar a confiar en l'altre i en un mateix. Confiar en tot allò que ha de permetre que el foc es mantingui. Però confiar també que serem capaços, si cal, d'assegurar que el foc s'apagui si amenaça de cremar-nos.
    Una confiança plena d'amor i alhora plena de maduresa i aprenentatge.
    Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mònica. Ho expliques molt bé. Confiar en una cosa i en l'altra, en les dues. és fàcil d'escriure i difícil de fer, però és el que caldria o el que voldria. A vegades, tot just revifes el foc tant sols una micona, ja et crema...

      Una abraçada agraïda... per la comprensió i per llegir tant bé.

      Elimina
  5. i amb un somriure, la revolta!!!
    una abraçada

    ResponElimina
  6. s'inflama sorra portadora de confessions fetes paraules... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les paraules cremen, a vegades més que la foguera... la sorra les absorbeix... inflamada!

      Elimina
  7. Un foc que cal apagar però que no et podràs arrencar mai de sobre, que deia Forster.

    ResponElimina
  8. Foc de desitjos que crema, suaument, com les il·lusions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta a és una manera bonica i dolça de veure-ho. Gràcies, Xavier!!!

      Elimina
  9. Compte no cremis el mar (no es pot menystenir el foc que un/a porta a dins).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja... No es pot menystenir... ;)

      Elimina
  10. Els hiverns perpetus, només poden sobreviure si un té el cor glaçat...Si n'avivem el caliu, reneixerà una nova primavera!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons