dimecres, 25 de juny del 2014

Plaer sens treva





 Tot el teu cos té salabror de mar
com una illa coneguda i ignota.
Ressegueixo amb la polpa del dits
els recòndits camins, tebis racons...
i d'un plegat el cap i el cor em roden.

I vull buscar aixopluc en el càlid redós
entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,
que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.
I amb la llengua calmosament assaborir la sal 
que emblanquina el teu cos,
fins sadollar el meu desig que creix,     
                                       plaer sens treva.



9 comentaris:

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons