dimecres, 25 de juny de 2014

Plaer sens treva





 Tot el teu cos té salabror de mar
com una illa coneguda i ignota.
Ressegueixo amb la polpa del dits
els recòndits camins, tebis racons...
i d'un plegat el cap i el cor em roden.

I vull buscar aixopluc en el càlid redós
entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,
que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.
I amb la llengua calmosament assaborir la sal 
que emblanquina el teu cos,
fins sadollar el meu desig que creix,     
                                       plaer sens treva.



9 comentaris:

  1. Entre revetlla i revetlla,
    passió sense treva.

    ResponElimina
  2. Moltes Gràcies, Glòria, per aquest plaer sens treva ple de passió i tendresa...

    ResponElimina
  3. Un poema brillant, embriagat de passió.

    ResponElimina
  4. Fantàstic aquest rodament de cap i de cor. Com embriagats de desig.

    ResponElimina
  5. Es nota que ha començat l'estiu...

    ResponElimina
  6. Que no ens falti el desig, que no ens falti el plaer...
    Gràcies a tots pels comentaris.
    Moltes, moltes gracies!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons