divendres, 20 de juny de 2014

He somiat de Xavier Pujol

He somniat
quimera enjogassada
els teus petons
en una casa clara.
M'he fet carn i pell
per entrar en cova estreta.
El crit m'ha despertat
de la mort on em creia
i em servo una joia
humida i secreta.

Fita



PD:  He repescat  aquest  poema tan preciós que en Xavier havia deixat  als  comentaris, perquè crec  que mereix  un post.  Xavier, t'esperem a "postejar" tu mateix, per aquí  ben aviat.

7 comentaris:

  1. Gràcies Carme. La metàfoto que has penjat és molt encertada.

    ResponElimina
  2. Xavier, ets un poeta. Tan en prosa com em vers. Tens una gran sensibilitat.

    ResponElimina
  3. M'agrada moltíssim, amb unes metàfores veritablement encertades.

    ResponElimina
  4. Desprèn una sensibilitat extraordinària.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons