divendres, 20 de juny del 2014

El bany



EL BANY

A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-la es fa més plena encara.
M'hi encavalco.
Fuig.
Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
son crits d'amor.
Aleshores parlem
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excés d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.


PD:  avui toca poema  eròtic...  per  qui vulgui  provar-ho.  He canviat  el dia i l 'hora  habitual dels  posts  de Vinyoli per  fer-lo  més  íntim...  a aquestes  hores...  sembla que ve més  de gust.

2 comentaris:

  1. He somniat
    quimera enjogassada
    els teus petons
    en una casa clara.
    M'he fet carn i pell
    per entrar en cova estreta.
    El crit m'ha despertat
    de la mort on em creia
    i em servo una joia
    humida i secreta.

    Fita

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons