dissabte, 7 de juny de 2014

Aplec




APLEC

He vist anar i he vist tornar, de lluny,
aplecs de gent -estendards i cridòria-
pels flancs de la muntanya.
Berenaven, bevien, ballaven excitats.
Més tard els homes han cobert les noies
esbojarrades, d'anques d'euga,
mentres el cel es feia roig.
Tu, noi sorrut, no estiguis furgant sempre
la closca del cervell, no miris
rajoles amb ocells ni vidres decorats,
no masteguis el pa de la paraula.
Uneix-te a tots. Inventa't l'alegria.



PD: Com inventeu l'alegria  vosaltres?  Com ho feu per  conservar-la?  Com ho feu per  tornar-hi  si mai  la perdeu?    Poema,  avui,  sobre  l'alegria... gràcies!!!

1 comentari:

Google analytics

Llicència Creative Commons