dimecres, 7 de maig de 2014

Tot retorna

Que veig avui en el mar?
Tranquil·litat i pausa,
onades suaus i dolces...
Però, ferotges un dia
aquest ritme van trencar
arribant la destrucció.
Oh, la blavor marina!
Oh, la brisa suau!
Ja no restes tant calma,
Posidó ja desvetllat
ha volgut una ofrena
i al vaixell ha naufragat.
Avui el cel és negre
i la lluna s’ha amagat,
en el dol ni una estrella
aquesta nit ha brillat.
Demà serà record
i tot a lloc tornarà,
blavor en mar i cel,
claror de sol i lluna.
Que veig avui en el mar?
Tranquil·litat i pausa,
onades suaus i dolces...

4 comentaris:

  1. Aquest poema explica molt bé tot el mal que pot fer el mar, i també la pau que encomana quan és encalmat.

    Fita

    ResponElimina
  2. Un poema preciós, ple de realisme màgic.

    ResponElimina
  3. Em quedo amb la tranquil·litat i pausa...

    ResponElimina
  4. Les dues cares del mar...Una plena de calma i serenor, l'altre enfurismada i a voltes destructiva...No cal dir que em quedo amb la primera.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons