dissabte, 3 de maig de 2014

Si amplifiquem la mirada


Si amplifiquem la mirada,
serà més ample.
Més folgada la clucada
si el copsem serè.
Si no hi ha baranes
ens serà més pròxim.
Compartint el seu blau,
el tindrem més proper.
Agafem cadira,
o seiem a la sorra,
i en la seva estora blava
siguem espectadors atents.
Amatents de poesia.

8 comentaris:

  1. Atents i amatents de la teva poesia.

    Fita

    ResponElimina
  2. Eres mujer fuerte
    trabajas sin cesar
    de día y de madrugada
    no sientes ningún pesar
    al tener que levantarte
    a tu hijito cuidar
    ya sea para alimentarlo
    teniendo que amamantar
    o preparar el tetero
    asi te tengas que desvelar,
    ya sea que se enferme
    o que sienta algún temor
    allá estas presente
    ante cualquier clamor
    A la vez eres frágil
    porque reposa en ti
    toda la dulzura
    que en el mundo vi
    Fuerte como leona
    para tus hijos proteger
    frágil como cristal
    cuando toca querer
    por eso Madre
    te pago con amor
    eres lo mas bello
    que ha hecho el Creador

    Que seas muy feliz en este dia amiga mia!!!
    Con cariño Victoria

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt el ritme dels teus versos i el seu contingut és preciós. Forma i fons meravellosos.

    ResponElimina
  4. Estora blava i aixopluc poètic... Què més volem? Gracies, fanalet!!!

    ResponElimina
  5. Jo agafe cadira, si no et fa res ;)

    ResponElimina
  6. M'agrada aquesta mirada bressolada de poesia.

    ResponElimina
  7. Pausada i tranquil·la estada prop del mar.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons