dimecres, 14 de maig de 2014

Pols d'estrelles



Què hi ha en una estrella?
Nosaltres mateixos.

Tots els elements del nostre
cos i del planeta
van estar a les entranyes
d'una estrella.

Som pols d'estrelles.

Ernesto Cardenal
"Càntic còsmic"


Pols d'estrelles,
passes pausades,
silencis, cels, albades.
Nits, peus viatgers,
llambordes -pell dels carrers-
vestits viscuts.
O nusos.
Pols d'estrelles.
Nosaltres.
Tots.

7 comentaris:

  1. Que bonic seria ser pols d'estrelles i portar la llum a cada granet... jo també segueixo amb les esses i els nusos...

    Gràcies, fanalet.

    ResponElimina
  2. Quina llum i quins silencis aquests poemes!

    Fita

    ResponElimina
  3. Em meravella com sent pols d'estels som capaços de crear poemes com aquest.

    ResponElimina
  4. Tal com has creat aquest poema, amb aquests versos i aquest ritme, generes una sensacio de volatilitat, i aconsegueixes que qui et llegeix acabi sentint-se pols d'estrella.

    ResponElimina
  5. A la nit se sent el so dels peus viatgers, sobre les llambordes...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons