dissabte, 31 de maig de 2014

Després de l'alba

Després de l'alba ja la pluja haurà acabat
miraràs l'arc d'aquell sant de nom Martí
i amb tots set colors et fregaràs la pell ...

El mal i la vergonya esbandits i rentats
amb els colors potents de la paraula
els estendràs al sol per purificar-los....

Cal plorar quan toca i cal riure molt
riure fin les llàgrimes , capgirar els sentits
de la broma abans que pedregui

Viu el que vius ara i no pas allò passat
tampoc allò que no és encara
abans de l'albada somiaràs mentre dorms

No cal que segueixis dormint després
desperta a la llum , prem la vida amb força
abraça't si et cal al perdó. Reneix!

4 comentaris:

  1. Vaig llegint el teu poema i cada cop i trobo regals nous i significats que no havia vist abans a les altres lectures... M'hi reconec, també, com sol passar...

    Gràcies per participar de nao, Elfree...

    ResponElimina
  2. Un bon final en un magnífic poema: reneix!! No sé com es deu fer. Llegint aquest poema hi podem trobar alguna pista.

    ResponElimina
  3. Cal plorar i riure quan toqui...El passat ha quedat enrere i el futur no el podem preveure...Vivim el present!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons