dissabte, 24 de maig del 2014

ABANS QUE NEIXI L'ALBA...


ABANS  QUE  NEIXI  L'ALBA...


És bo tenir a prop
un somriure
per si, tot d'una,
una nova vida
ens ve a donar la mà.

O bé si l'alosa
canta a la matinada,
trencant el silenci
amb dolça harmonia.

 I venen els records,
de les coses bones
que has viscut a la vida;
i dels bons amics
que has trobat pel camí.

Ets optimista i somrius;
és igual si plou o neva,
 avui una mà innocent,  
et regalarà una estrella.


M. Roser Algué Vendrells.

11 comentaris:

  1. M'encanta el teu optimisme. A veure si se m'encomana una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que 'he trobat força pessimista i li he donat la volta...

      Elimina
  2. Pararem la mà per si ens plou l'estrella del somriure.

    ResponElimina
  3. Veus que bé que no t'agradi el futbol. Així ens regales un poema ple d'optimisme.

    ResponElimina
  4. Hola M.Roser.
    Només li falta música, semba la lletra d´una bressola.
    Petonets, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscaré algun músic desenfeinat a veure si mi posa alguna nota...
      Gràcies Montserrat.

      Elimina
  5. Ja paro la mà per agafar l'estrella... Quin regal més bonic!

    ResponElimina
  6. Espero que n'hi hagi per tothom, Carme...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons