dimarts, 22 d’abril del 2014

UNA PROMESA DE BON TEMPS


 
 
 
 
 
 
Despunten crits de fulles en els arbres,
al so de l’aigua somrient del rierol,
aigua de neu d’aquesta primavera que desglaça,

talment ets primavera dintre meu.

Emporta’t lluny, molt lluny, l’hivern dels dies,
entra de pressa, no ho facis a poc a poc,

i penja flors que guarneixin d’esperança,
les velles branques d’aquest ametller vell que sóc.


Jo t’escriuré poemes que et parlin de bonança,
per cada vers inventaré un color,

i els embolicaré amb el raig primer de cada dia,

perquè els ocells te’ls portin en forma de cançó.

Et buscaré cada matí quan em desperti,
en camps florits, en el cel blau i en la calma del mar,

i deixaré que per la finestra l’ànima s’escapi,
i balli amb tu, ja feta dansa, la teva promesa de bon temps.

6 comentaris:

  1. Cal buscar el temps de bonança, i tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, cal buscar-lo i cal confiar que arribarem a trobar el bon temps.
      Gràcies per llegir-me.

      Elimina
  2. Té música aquest poema!!

    A més a més de música té bellesa i tendresa... Un poema on m'hi acotxaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi tens un raconet reservat per a tu, perque hi vinguis quan vulguis.

      Elimina
  3. Una esperança optimista. Que bé, crc que tot es complirà.

    Fita

    ResponElimina
  4. Gosto de blogs literários e poéticos.
    Meus agradecimentos por sua visita ao meu blog.
    Geraldo

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons