dimarts, 22 d’abril del 2014

Tot prova de refer-se



Despunten crits de fulles en els arbres.
A la llera del canal, s'emmirallen en l'aigua
i es reciten, una i altra vegada, 
que hi ha esclats ineludibles.
A voltes explosius, eixordadors,
d'altres, musicals i enfortidors
d'un compàs harmònic.
Despunten crits de fulles en els arbres
i tot prova de refer-se.

5 comentaris:

  1. Si tot prova de refer-se, també honprovem nosaltres... I aquest esclat de verd que ens portes, ens hi ajuda una mica.

    ResponElimina
  2. És bo provar de refer-se dia a dia, per més que tot és decadència al capdavall.

    ResponElimina
  3. Poder refer-se hauria de ser un dret ineludible de totes les persones. M'ha agradat molt aquest "esclats ineludibles", com una evidència.

    ResponElimina
  4. Aprofitant un dels adjectius que apareix al teu poema: Molt harmònic!

    Fita

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons