dimarts, 29 d’abril de 2014


OMPLIRÉ  EL  MAR  DE  SOL...


Al matí, a trenc d'alba,
li donarà el bon dia,
i esmorzaran plegats
cargols i petxines...
Al migdia, enrojolat,
s'amagarà rera els núvols;
pensant que cal preservar,
la blancor de les sirenes.
Amb la llum del capvespre,
el pintarà de tots els colors
amb què es vesteix la calma;
serà una hora màgica...
I en la foscor de la nit,
el mar l'enyorarà,
mentre somnia emocions,
regals del sol, dia a dia...

M. Roser Algué Vendrells

12 comentaris:

  1. OH! ;) Quina mar tan bonica, la teua, a qualsevol hora del dia.

    ResponElimina
  2. Hi ha molta màgia en aquest poema.

    Fita

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies pels vostres amables comentaris...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Quina història d'amor tan bonica que t'ha quedat!!

    ResponElimina
  5. Gràcies Mònica, a l'amor no li poem posar barreres...

    ResponElimina
  6. Estic amb la Mònica... Hi he llegit una història d'amor!

    ResponElimina
  7. Gràcies Carme... I veig que se'n va anar volant una "d"...( podem)

    ResponElimina
  8. Tens emocions, dessitjos i pensaments per tot el llarg del dia, i que bé que t'ha quedat.

    ResponElimina
  9. Tant de bo ens encomani les rialles a tots...Gràcies Montse.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons