diumenge, 20 d’abril de 2014

Lluminós el camp




















Despunten crits de fulles en els  arbres

i tot el camp de groc 
en fa l'acompanyament.

Al marge, 
entre verd  i groc
s'alça aïllat, un solo de piano, 
de branques  liles: potent  melodia.

Lluminós  acompanyament,

i tanta nostàlgia  infinita.

















12 comentaris:

  1. Bona imatge comparar l'arbre amb un solo de piano!

    ResponElimina
  2. Sí, es una bona imatge i molt sorprenent. I efectiva, perquè he visualitzat els colors perfectament. Ostres.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Aquests dies, al camp, el groc i el verd es donen la mà...I de tant en tant alguna espurna rosa o lila ens dona el bon dia...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El contrast de groc i lila em va semblar espectacular...

      Elimina
  4. Ja fa uns dies que la primavera ha repartit tot de colors arreu. En Jan i en Guim sempre s'hi fixen molt i van sorprenent-se de tants de colors. Els hi he ensenyat a
    aquest arbre lila teu i m'han dit "hem de mirar si en veiem algun aixi".
    És genial aquest acompanyament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si us hi fixeu en veureu... jo n'he vist força. Que maco que s'hi fixin i que se sorprenguin... a vegades la mainada no fa cas d'aquestes coses...

      Elimina
  5. Poema, dibuix i fotografia van plegades. Concert de primavera per a orquestra de grocs i verds i piano de liles.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Concert de colors, com cada primavera... i per sort ens sorprenen de nou... cada any.

      Una abraçada, Xavier...

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons