dissabte, 12 d’abril del 2014

FEINA DE SEMPRE








Feina d’infant:
De bon matí bastir castells damunt
l’arena, amb un ample fossat,
que  ens  allunyi del  drac
i de nit somiar poemes, desant-los
sota el coixí, amagats.

Feina de jove:
Compartir el teu castell
amb  qui  t’estimes,
fent-lo més sòlid i més gran,
i trobar poesia en cada cosa
i jugar a besar-nos. I estimar.

Feina de sempre:
Mantenir el bastió del castell
ferm, fins la darrera hora,
fins arribar a la albada; allí
on resplendeixen els poemes
més enllà dels estels,
                      més enllà de la nit.

7 comentaris:

  1. Bona feina Glòria.
    I que l'onada no el desfaci.

    Fita

    ResponElimina
  2. Que preciosa, quant de sentiment en la darrera estrofa!

    ResponElimina
  3. Quin poema!. M'agrada molt com ens dius la feina de cada edat i la darrera...més enllà dels estels. Preciós!!!!!

    ResponElimina
  4. Bonic, perquè sí, aquest poema...El pas del temps de la mà d'aquestes belles paraules fetes poema!
    M'ha agradat molt i molt...

    ResponElimina
  5. Us agraeixo molt els comentaris.
    Estic contenta que us hagi agradat!

    ResponElimina
  6. Arribo molt tard, Glòria, però aquest poema és preciós, preciós... Explica tan bé, commou tot explicant...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons