divendres, 4 d’abril de 2014

Feina de nen


Obro els ulls i veig la mare,
avui hi ha escola,
els deures a mig fer,
el bocata a la cartera.
Quan seré gran!
Estic al pati, ningú juga amb mi,
no sóc hàbil pel futbol,
no tinc amics,
sóc un quatre ulls.
Quan seré gran!
Nen, calla! nen no toquis res!
Quan jo sigui pare…
Quan ningú es posi en mi…
Quan tingui la meva casa…

Quan deixi de ser nen.

7 comentaris:

  1. " Nen no toquis res"... tens la vista als dits!!
    En aquest bells versos has clavat els pensaments de molts infants.

    Fita

    ResponElimina
  2. En algunes coses la vida de nen, la feina de nen és ben dura...

    Jo encara tinc la vista al cap dels dits, que em deien a casa... M;agrada tant tocar les coses!!!

    ResponElimina
  3. Quan he acabat de llegir he fet ufff!!!
    Quina feina tan dura pobre vailet.
    Espero que els meus fills no s'hi identifiquin gaire.

    ResponElimina
  4. Quan som grans, però, enyorem el temps de quan érem infants...

    ResponElimina
  5. Lo siento, pero no puedo traducirlo...un saludo desde Murcia...

    ResponElimina
  6. Quan deixem de ser nens,
    ho perdem tot.
    Jo mai he dit quatre ulls a ningú
    sempre ho vaig trobar de poc respecte,
    ara per sort, que s'ha perdut aquesta costum.

    ResponElimina
  7. uauu! m'ha agradat aquesta entranyable feina de nen

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons