dissabte, 15 de març de 2014

Mot rera mot



MOT RERA MOT
Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.
Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.


Podeu triar el vers o fragment que us agradi més per a fer el vostre poema. 

3 comentaris:

  1. ok ara m'hi poso a veure que em surt

    ResponElimina
  2. sense regles? puc triar qualsevol vers?

    ResponElimina
  3. De tots els poemes de Vinyoli que fins ara has portat a les itineràncies, aquest és de bon tros el que més m'ha agradat. Així sí que m'agrada Vinyoli.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons