dimarts, 4 de març de 2014

Jardí perdut


Passejo, vagarejant l'ànima pels  jardins més  bonics.
M'espero, com si el temps no comptés i no hi hagués cap pressa.
Tanquen els jardins a l'horabaixa i em diu el cor que no hi tornaré més.
M'enduc cada branca en el record,
cada  fulla dibuixada a la pell,
i cada flor em perfuma els cabells.
Rere la porta, queda tota la bellesa.

10 comentaris:

  1. M'espero, ja ho publicaré més tard, no vull xafar tanta bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, però tampoc importa massa, la gent que venim per aquí a llegir, sempre acostumem a fer un repasset dels darrers posts.

      T'esperem doncs...

      Elimina
  2. Tanquen el jardí a l'horabaixa? De ben segur que hi podràs tornar a entrar. Passaràs entre barrots a recollir els perfums que et reserven noves matinades.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, a vegades puc ser molt atrevida i si em tanquen les portes, salto la tanca... no em donis idees que a veure què faig...

      Elimina
  3. Carme, només cal que tanquis els ulls per tornar visualitzar aquest bell jardí, sempre que la nostàlgia et colpegi...

    ResponElimina
  4. I encara que el jardí continues obert, aquelles flors i aquells perfums es transformarien i desapareixerien. Mai més seria com aquell instant viscut.

    ResponElimina
  5. Ara he llegit els comentaris anterios i veig que tots et donen esperances i jo sóc l'única que t'aixafo el record. Però el canvi pot ser per millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El canvi pot se per a millor, per descomptat, però encara que no ho fos, el canvi el tenim assegurat, res no roman estable.
      Un record no es xafa pas per això... al contrari el pots mantenir més viu perquè s'ha perdut la realitat i només queda el record.

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons