diumenge, 2 de març de 2014

Història d'una flor.


La vam collir, la  flor.
Era brillant, 
de groc de llum,
de carbassa resplendent.

No era pas l'única flor
d'aquell jardí.
La vam posar en un
pitxer, ben a la vista.
Ens omplia els dies de somriures

Desenfocada i pansida de temps
servava la llum.
I encara,  tota  la vida, 
prenia el seu color,  com un fons
que aixoplugava  totes les coses.

6 comentaris:

  1. color carbassa! bona i bella història de la flor en vers!

    ResponElimina
  2. Reivindiquem anomenar aquest color com sempre s'ha fet: carbassa. Hi ha qui vol imposar color taronja, o el que és pitjor, color butà.
    A banda d'aquesta consideració, el més important: el poema de la flor... una flor pot tenir la seva història...
    Fita

    ResponElimina
  3. Molt bonica la història d'aquesta flor, encara que lluny de les seves companyes, es devia enyorar! I preciós aquest color taronja o carbassa, tan li fa el nom, resplendeix igual...

    ResponElimina
  4. Deuria destacar entre les altres ja que va ser triada per ser la portadora de somriures i llum.

    ResponElimina
  5. El color era bonic, Noves Flors; la història també era bonica, Elfree; anomenar-lo carbassa és per a mi tot un plaer, Xavier, reivindicatiu, com dius, a consciència. Gràcies Maria Roser! A cada moment de la vida, hi ha alguna cosa que destaca, sigui flor o sigui àngel, o sigui gest. Portadora de somriures, sense cap dubte, Imma.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons