dissabte, 29 de març de 2014

Feina d'infant és bella





En fer-se de dia,
passejo trobant allò
que serà memòria involuntària
amb els anys.
Travo paraules
amb l'expectativa,
em menjo els gats
amb la mirada.
M'anticipo a la vida.
No necessito recolzaments,
és hora de volar.
Infant, duc a la mà
el vel de felicitat
del poema agafat.

10 comentaris:

  1. "És hora de volar"
    Desplega les ales!!

    Fita

    ResponElimina
  2. Això provo de fer, Xavier! Llavors i ara.

    ResponElimina
  3. Ostres, en llarg molt bé. Fantàstica la reflexió. I la bellesa del poema. El vel a la mà....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      és força improvisat, aquest poema, que no vol dir que hagi de ser dolent!

      Elimina
  4. Una molt bona paràfrasi, Helena!!
    El vel de la felicitat en un poema...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, el vel, la forma, la pedra, el contingut. He agafat l'expressió que feia servir Rosa Cabré a la carrera, perquè s'hi escau molt, i la faig meva, si no us sap greu.

      Elimina
  5. Un poema embolicat amb un vel...Com s'emboliquen les coses delicades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, en general prefereixo els vels i no pas les pedres.

      Elimina
  6. Un plantejament molt valent, jo penso que garantia d'èxit.
    Molt aconseguit el poema

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons