dilluns, 3 de febrer de 2014

Que sigui part de tu

Que allò que bat als ulls, penetri al cor
que el misteri d'allò que mous sense moure't
s'endinsi en la pell com finíssima agulla i clavi
diminutes dosis d'afecte gratuït sens dolor....

Què allò, amor, secret, amistat, lligam intim
quedi  , tatuat a la pell, imprès a la carn dolça
i toqui os i es faci espuma de calci i fosfor

Que penetri al cor, que sigui aorta, ventricle,
aurícula, sang , nutrients, oxigen i hàlit ....
que sigui part de tu , bocins de tu  i també de l'aire

7 comentaris:

  1. crec que ja he completat la primera roda agafant com he pogut el darrer vers

    ResponElimina
  2. Doncs jo diria que l'has completat amb uns versos preciosos.
    Impressionants els quatre primers.
    Tantes coses podem moure sense moure'ns si som capaços d'arribar al cor.

    ResponElimina
  3. Sí, a mi també m'agrada especialment la primera estrofa.

    ResponElimina
  4. Ja tenim una ronda, acabada, perfecta i preciosa... Gràcies Elfree, a mi també m'agrada molt això de moure sense moure...

    ResponElimina
  5. Que tot aquest amor
    resti impregnat al nostre ésser
    i que ens reconeguin fins i tot
    quan ja no hi siguem.

    Fita
    (meravellat pels poemes de les Itineràncies)

    ResponElimina
  6. Que els ulls siguin la finestra del cor, per on entri tot l'amor del món...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons