divendres, 14 de febrer de 2014

Penetri fins al cor


Si aquell moment, ja incert,
que va ser darrer,
sense pensar-ho massa,
em  sacseja encara
dins del seu trèmul deixant...
Em  cal permetre,
per fi, allò que sempre 
m'havia estat prohibit.
Que aquest  silenci
que bat als ulls, 
penetri fins al cor.

6 comentaris:

  1. Escolto la música del meu darrer post. Ens hem creuat en el pensament silenciós que ens batega als ulls. T'hi duc.

    :**

    ResponElimina
    Respostes
    1. També he escoltat la música del teu darrer post... coincidim...

      Elimina
  2. Segueix el rastre del teu silenci,
    dins el blanc del blau.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sacsejat silenci... si és que això és possible...

      Elimina
  3. Somente em silêncio podemos ouvir a voz do amor.
    Beijos
    Joelma

    ResponElimina
  4. Fantàstic que el silenci entri dins del nostre cor...Serà un silenci ple d'emocions...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons