dimecres, 19 de febrer de 2014

Paisatge



Allà, mirant aquell gall
que vivia a la vall!
Era un paisatge tal bell!

Enlluernada, sorgint de la palla
semblava davallar des del panell.

Ella, sortint d’aquell tall,
talment fet per un vell coraller,
era com llaminadura, dolça,
lluenta, llisa i llustrosa.

6 comentaris:

  1. Sonen molt bé, les elles del teu poema! És molt interessant el que es pot fer jugant amb les paraules.

    ResponElimina
  2. Aquest gall que vivia a la vall, enmig d'un paisatge tan bell, devia ser molt feliç...

    ResponElimina
  3. m'agrada aquest gall que vivia a la vall!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Imma, aquest poema el prefereixo aquí que amagat als comentaris.

    ResponElimina
  5. Belo poema
    Desejo-lhe uma linda semana
    beijos
    Joelma

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons