dimarts, 4 de febrer de 2014

NO LA CANÇÓ PERFECTA SINÓ EL CRIT


No la cançó perfecta sinó el crit,
tàcit, que pol·linitzi la veu i la mirada.
El món mediocre i contrafet,
abasta traces.
Escodrinyo.


6 comentaris:

  1. Ei! Molt bon començament de segona ronda... Que bonic aquest crit tàcit, que no crida i pol·linitza...

    Escodrinyo amb tu, fanalet... gràcies, pel recomençament.

    ResponElimina
  2. Escodrinyem l'horitzó
    que abasta el crit.
    Hi ha una vela blanca.

    Fita

    ResponElimina
  3. Si el crit tàcit fos capaç de pol·linitzar... tant de bo. Preciosos versos.

    ResponElimina
  4. Llegint aquest poema, escodrinyo un crit d'emoció.

    ResponElimina
  5. Quina manera d'escodrinyar tan encantadora...

    ResponElimina
  6. Si el món no és perfecte, no cal que ho siguin les cançons...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons