dissabte, 1 de febrer de 2014

No la cançó perfecta sinó el crit

No la cançó perfecta sinó el crit,
no el crit  que desperta
no l'amor  infinit,
no el món somiat
no la flor més vermella.
Només la cançó
i el crit impotent
l'amor quotidià i
el món imperfecte.
Només la  flor, amb el seu color.

17 comentaris:

  1. Només la cançó i el color perfecte de la flor.
    Una abraçada, boniques paraules!!

    ResponElimina
  2. Una canço perfecta.
    Només li falta la música.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, si vols participar a les Itineràncies només has de fer que donar-me una adreça de mail...

      Elimina
    2. Gràcies Carme. De moment seguiré aprenent de vosaltres des de fora, i fent algun comentari. Teniu un nivell molt alt, jo sóc un aficionat.

      Elimina
    3. :) i jo què et penses que sóc? aficionada del tot... :D :D

      Però tu mateix, quan vulguis, si algun dia t'animes, ja ho saps, tu em dónes una adreça i jo et dono la clau d'entrada.

      Elimina

  3. Hola Carme:
    No necesariamen cal buscar la perfecció.
    M´agrada el Poema.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades la busquem inútilment...

      Una abraçada,

      Elimina
  4. La bellesa gairebé mai és perfecte!

    M'esperaré per veure com ho fa la gent, per allò que una imatge...

    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el post de sota, hi ha les instruccions del joc, amb el poema de Vinyoli, no sé si ho has vist.

      Elimina
  5. Una flor-poema molt bonica, la teua.
    Ho intente amb el segon vers...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Noves Flors, ara vaig cap amunt a llegir-te...

      Elimina
    2. Carme molt maco el teu poema...ja m'he llegit les instruccions, he agafat el tercer vers

      Elimina
  6. M'agrada molt el teu poema, el que diu i el que transmet.
    En algun moment he pensat que la meva vida es trencava i deixava de ser perfecta com la volia.
    Avui tinc la sensació d'haver sabut recomposar-la. Es veuen les senyals dels bocins, allà on cada tros s'ajunta amb el del costat i vista des de fora podria semblar imperfecta. Però des de dins no ho és tant. No és perfecta però és la meva i així l'accepto. De què em serviria la perfecció sinó sentís que és autèntica?

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) La perfecció no existeix... mai no podria ser cap vida perfecta, segurament ni tant sols cap cançó... o potser és a l'inrevés, totes en són, de perfectes, perquè són com són...

      Elimina
  7. Les petites coses ens ensenyen a viure.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons