dimarts, 18 de febrer de 2014

LA VIDA RECOMENÇA...

Canta el gall matiner;
surt el sol cel enllà,
fent brillar el penell
del gall d'imitació.
El vent de llevant
que bufa fluixet
el gronxa lleument.
I la vida recomença,
En algun lloc...

Dins la mar llisa,
cants de sirenes
vetllen el bell jardí,
de flors exòtiques. 
Reflexes lluminosos
de la llum de la lluna.
Quan surt el coraller,
obre els ulls i mira el cel... 
només brilla una estrella.


M. Roser Algué Vendrells.

5 comentaris:

  1. Molt positiva. I la vida recomença,
    En algun lloc...

    ResponElimina
  2. Amb aquesta bella lletania
    els llaminers d'elles
    tenen un devesall de llepolies.

    Fita

    ResponElimina
  3. Aquesta estrella única deu ser la millor... Gràcies per participar, M Roser! Un bon grapat d'elles, jo com diu en Xavier les he considerat llepolies, llaminera com sóc.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pels vostres comentaris...
    Petonets.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons