dilluns, 3 de febrer de 2014

El nostre cor amb moure bé les ales

No, no en té pas prou,
el nostre cor  
amb moure  bé les  ales.

Li cal volar fins l'horitzó més alt.
Li cal trobar el cor més estimat.
Li calen altres ales, per fer-li companyia
Li calen altres vols, si pot ser, ben compassats.

5 comentaris:

  1. Al nostre cor li cal estimar
    i si pot ser, ser estimat.
    Fita

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb el xavier, i amb tu!

    ResponElimina
  3. Molt em temo que el meu cor és un d'aquests cors inquiets. I com que ja me'l conec, no me n'estic de deixar-li que vagi i vingui i es deixi portar per un impuls que el fa presentar-se sense gaire premeditació en algun lloc on no l'esperen però on sap segur que serà benvingut. I allà hi troba per un instant més o menys curt la millor companyia i una dolça complicitat.

    ResponElimina
  4. Li calen d'altres cors que bateguin al mateix ritme, per poder volar plegats...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons