dilluns, 10 de febrer del 2014

COR VALENT




El nostre cor, amb moure bé les ales,
assoleix l'alçada d'un vol

transcendental.
Però en l'aire la soledat corglaça,
i en mirar avall, el  vertigen
i l'espant.
Cal mesurar l'esforç de la volada
car només són dues les cansades ales
i el cor, valent, és de cristall.


11 comentaris:

  1. quin cor més valent el teu! serà de cristall però amb els batecs com dringueigs de brindis poètics!

    ResponElimina
  2. Preciós poema. Per pensar una bona estona.

    ResponElimina
  3. M'agrada que el cor sigui valent i sigui de cristall...

    Gràcies, Glòria, és molt bonic.

    ResponElimina
  4. És un poema rodó, que no penja per enlloc. Et felicito.

    ResponElimina
  5. M'agrada que el cor sigui valent com el teu

    ResponElimina
  6. Hay muchos corazones de cristal, y todos valen la pena.

    ResponElimina
  7. Tot és fràgil. Si es reparteix, l'esforç ens fa arribar a la fita.

    ResponElimina
  8. Gràcies pels vostres comentaris.
    I una abraçada!!!

    ResponElimina
  9. Si noia, abans d'alçar la volada, ens hem d'assegurar que podrem mantenir les ales ben esteses...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons