dilluns, 30 de desembre de 2013

Adéu, sense recança




Tots disposem de dues
canes d’avaluar.
I ara que ets a punt d'anar-te'n,
em voldria no equivocar.
 
No condemnar-te
pels mals dies passats;
ni situar-te en altar
que no et pertoca.
 
Voldria cloure't,
sense haver de fer balanç;
acomiadar-te sense pensar:
què tinc ara i què tenia abans.

Dir-te: "adéu, gràcies per tot;
marxa sense recança,  
en el cementiri dels anys, descansa.
No et jutjo, per així no jutjar-me".

LES DUES CANES

LES DUES CANES

Tots disposem de dues
canes d’avaluar:
segons com dius que penses,
ets honest o malvat.

Amb subjectius criteris,
amidem gent a pams.
D’acord amb ells, si mates,
ets assassí o sant.





(en el darrer  dilluns de l'any,  la  darrera  setmana Espriu  a les Itineràncies)

Google analytics

Llicència Creative Commons