dilluns, 25 de novembre de 2013

Valenta, jove i educada terra

Oh que cansada estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra.
I com m'agradaria anar-me'n per tornar
a veure-la valenta, jove, educada terra
el cansament a voltes és desesperança
però jo sé que aquesta terra és noble
però jo se que aquesta terra és ferma
i es mantindrà dempeus sempre i lliure
Encara que dins i fora d'ella desaprovant
els de sempre , els quisquillosos diguin
no hi ha res a fer ....estem sotmesos
I m'estimo aquesta jove i vella, bella terra
amb tots els seus defectes i les rauxes
perquè és la meva, la teva , la vostra
i la nostra i és feta de pells diferents
oh que contenta estic de la meva
valenta, jove i nova educada terra.

Em faré terra nova



Oh que cansada estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra.

Aquesta terra de la que estic feta.
Aquest fang, que sóc.
Humit i assecat tantes vegades,
pel pas dels anys.

Sóc terra erosionada,
fang esculpit d’errors i desencerts.

Estic cansada.
De mi.
D’aquesta covardia que em lliga al que tinc,
al que no vull.

Cansada d’aquesta vellesa, que no és vellesa d’anys.
Terra vella d’il·lusions i d’esperances.

Més tard o d'hora, hauré de resorgir,
i del no res encetaré un nou dia.
D’un grapat de pols, prendre una nova forma,
desenterrant-me, de la invisible llosa que m’atrapa.

Em faré terra nova.Valenta.
Des del coratge, canviaré la meva sort.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

................................................................Salvador Espriu

Google analytics

Llicència Creative Commons