dilluns, 18 de novembre de 2013

No veuràs la fondària



La ventada ha estat agosaradament intrèpida.
Jo, covarda, veig un jaç de liquidàmbars, roures,
i fulles de ginkos. Paro el cor, sense aturar-me,
per trobar-hi la bellesa. Sense saber-la trobar.
Desafiant, va enlairant-se, i una fulla roja, dentada, com un senyal,
em repica la galta.
No veuràs la fondària
on s'encalma la pluja, em dic.
I em frego un ull per esbaldir la llàgrima.

Arriba un xiuxigueig augurant
que el temporal haurà d'amainar.
Una, dues, tres...fins a mil,  riqueses voladores,
romandran guardades -com un tresor-
al llibre de la vida.

Si a la cendra ( amb molta pluja)

No veuràs la fondària
on s’encalma la pluja,
ni sabràs com van caure
una rere l'altra les gotes 
milers , petites , gronxades pel vent
tot el dia i la nit sense pausa
Veuràs com la pluja lenta, callada 
va caient imparable , tranquil.la 
com el poble que lluita 
amb passes insegures i fermes
endavant calladament fins el principi
el principi davant les urnes 
procés que degota incessant 
no veuràs la fondària
on s'encalma la pluja 
però si cauran un a un els obstacles
i algun dia com la pluja serà tot ben natural
viure, parlar, amb normalitat del camí 
que varem emprendre sense retorn possible 
ben agafats i agafades les mans.

SÍ A LA CENDRA

SI A LA CENDRA

No veuràs la fondària
on s’encalma la pluja,
ni sabràs com van caure,
nobles i lents, els últims
avets de la muntanya.
No sentiràs si vénen
a poc a poc els passos
de l’orb fins a la porta.
Dormiràs ja per sempre,
sense més nom ni somnis,
triat per la mirada
de l’arquer, a trenc d’alba

Per què tantes paraules
per al meu cansament?

......................................................................................Salvador Espriu

Google analytics

Llicència Creative Commons