dissabte, 16 de novembre de 2013

SENSE PODER OBLIDAR

Molt he estimat i molt estimo encara,
sol i sombra d'una passió,
amagada al llarg del temps,
captiva en un despatx,
desaprofitada per la resignació.

I sense oblidar, sense poder oblidar,
aquella tremenda vibració,
que per sempre més ha trasbalsat
totes i cada una de les cèl·lules del meu cos.

El silenci es fa etern, dur, dolorós.
L'esperança, cada día més lleu, no acaba de morir.
Els records són indelebles.
I la il·lusió de la lletra d'aquella cançó 
palpita dia si, dia no...

Will you be my shoulder when I'm grey and older? 
Promise me tomorrow starts with you, 
Getting high; running wild among all the stars above. 
Sometimes it's hard to believe you remember me.

Google analytics

Llicència Creative Commons