divendres, 15 de novembre de 2013

SURAR



Molt he estimat i molt estimo encara...
damunt del llavi més fidel
i per sota del braç que em serva.
Tot el que veig no és mentida,
i en cada arbre un mot amable
s'hi gronxa i em vesteix.
Del groc un camí sencer,
i una drecera a tu, corriol
de fets ineludibles, de TU.

La sorra es fa pedra.
Hi surem.

Dedicatòria

Barceloneta

Molt he estimat i molt estimo encara...
mentre desfila la vida
amb un somriure de burla i ironia.

Molt estimo encara
totes i cada una de les pells
amb que l'amor m'ha marcat.

Molt he estimat i molt estimo,
molt t'estimo encara,
quan em mires els dins
i em saps perdut.
Empolsada l'ànima.

Molt he estimat, però...

Molt, massa, m'estimeu encara.
Regalant-me els llavis de la vida.
La rialla del cos que esclata.

Tot i sabent-nos estranys
en un món que bandeja l'amor
encimbellant un pretés "estimar",
vull escriure en el silenci
del murmuri a cau d'orella
que:
molt hem estimat
i molt estimarem encara.

Google analytics

Llicència Creative Commons