dimecres, 23 d’octubre de 2013

DESNONAT


Darrera aquesta porta visc,
esporret, sense res,
només tinc la vostra veu al carrer,
que em protegeix
i fa de sostre.

Darrera aquesta porta visc.

Darrera aquesta porta visc, 
però no sé 
si en puc dir vida. 
Hi guardo les meves misèries,
mantinc les meves lluites,
resisteixo, sobrevisc.
I cada dia l'obro i surto al món,
em penjo un somriure 
i la capa de fe i esperança
en que tot pot canviar,
en que no s'ha d'abandonar la batalla,
ni tant sols baixar la guàrdia
per trobar el camí segur,
planer i asfaltat
que farà gustós el camí de retorn
cap al darrera d'aquella porta 
que tornarà a ser plena de serenitat i calma
i serà sense cap dubte
un altre cop vida.

Google analytics

Llicència Creative Commons