dimarts, 22 d’octubre de 2013

Darrere de la porta visc

Dolores Mayorga


Darrere aquesta porta visc
però no sé
si en puc dir vida
perquè vaig somiejant
tothora somiejant
venturosos indrets de poesia
i el món el porte a dins
miraculós
magnètic
intangiblement real.
Només una finestra oberta al vent
us aboca paraules
però surt a passejar amb la porta tancada
passege pels carrers i vora mar
prepare menges i enraone amb la gent
amb la porta tancada.
No ho saben.
Però ara ja ho sabeu
darrere de la porta visc.




                      


CAPAÇ, APA!



Darrera aquesta porta visc, 
però no sé 
si en puc dir vida.

I en l'estella que s'obre
pas en la carn hi renego,
i en la claror amarga
del peu nu que em trepitja
hi escupo, i en la biga
que em reté el cap clar
jo penjo tota l'amargor
del dia. I hi torno,
en l'estella amb claror
sota la biga.
Damunt la roda.

Em sosté un cos tan clar
que dicta versos al cap,
sense saber què diuen de mi,

capaç de tot si em deixéssiu...

S'han esborrat les petjades


Darrera aquesta porta visc, 
però no sé 
si en puc dir vida. 

S'han esborrat,  les  petjades
que m'il·luminaven la nit,
i  al seu lloc  han crescut 
les  heures  de l'absència.
 Només  em queden panys  
i anelles i  eines  de tancar.
De l'espai dels  teus  ulls,
en faig  un camí.
I així tothom qui vol
pot trucar a la meva  porta
....................................................................Carme



Darrera aquesta porta


Darrera aquesta porta visc, 
però no sé 
si en puc dir vida. 
Massa temps pensant tothora
com pagar allò que ja no tinc
que són el banc i els mals polítics 
qui em fan aquest gran neguit
mal viatge 
mala pensada 
qui va cometre el gran error
de votar uns partits esclaus
de pensaments de mà alçada 
Darrera aquesta porta visc
però sí que sé
que tinc una gran i bella dèria
un dia vam unir les mans 
i ara anirem fent via
cap a la llibertat.
..............................................................Elfreelang

Google analytics

Llicència Creative Commons