dilluns, 21 d’octubre de 2013

Les Itineràncies s'acosten a Salvador Espriu

Abans que s'acabi l'any del centenari del Naixement de Salvador Espriu, m'agradaria que li féssim, aquí, un petit homenatge, un més dels molts que se li han fet durant  aquest  any.



Us  proposo,  tant als que  ja teniu la invitació  des  del setembre com  als  que,  no tenint-la,  la  vulgueu  (us l'enviaré  al vostre mail)  que  escrivim  poemes   que comencin  com els poemes  de l'Espriu.

Cada  dilluns  encetarem poema  nou.  Fins  a final d'any.  Comencem aquesta  setmana  amb el poema: Una closa felicitat és  ben bé del meu món.  I  començarem  els nostres  poemes, pels versos que estan en color.  Qui s'anima?

UNA CLOSA FELICITAT ÉS BEN BÉ DEL MEU MÓN 


Darrera aquesta porta visc, 
però no sé 
si en puc dir vida. 
Quan al capvespre torno 
del meu diari odi contra el pa 
(no saps que tinc la immensa  
sort de vendre'm 
a trossos per una pulcra moneda 
que arriba ja a valer 
molt menys que res?), 
deixo fora un vell abric, l'esperança, 
i m'endinso pel camí dels ulls, 
pel buit esglai on sento, 
enllà, el meu Déu, 
sempre enllà, més enllà de falsos 
profetes i de rares culpes 
i del vell neci emmalaltit per versos 
disciplinats, com aquests d'ara, amb pintes 
de fosques marques que l'alè dels crítics 
un dia aclarirà per a la meva vergonya. 


Sí, em pots trobar, si goses, 
darrera el glacial no-res d'aquesta 
porta, aquí, on visc i sento 
l'enyor i el crit de Déu i sóc, 
amb els ocells nocturns de la meva solitud, 

un home sense somnis en la meva solitud. 


Google analytics

Llicència Creative Commons