divendres, 27 de desembre del 2013

Venim a prínceps





Dreçats captaires,

sense plors ni temença

venim a prínceps.
Envalentits pel sentiment,
deixem la prosa.
Tocats per la passió,
ens fem poetes.
Analfabets com érem en l'amor,
pensem, sobtadament,
que ens hem fet mestres.
I ens entreguem de ple
a una emoció que ens pren,
sense mesura.
I ens fa captius d'un bes.
Deixem de ser prudents,
i trobem l'horitzó mirant uns ulls.
Agafats d'una mà ens sentim valents.
                                 Ja no vivim d’almoines.
                                 No mendiquem afecte pels racons.
                                 I esclaten dins el pit mil emocions,
                                 escrites amb les lletres dels seus noms.

3 comentaris:

  1. Venim a prínceps quan l'amor és en nosaltres.
    Prínceps dels sentiments... aprenents o mestres, f em camí.

    ResponElimina
  2. deixem de ser prudents....ai molt bon poema i ple de coratge i 'ànims!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons